Doble jornada

Una dona transporta el seu fill mentre carrega maletes al Nepal (2010).

La doble presència, doble càrrega o doble jornada és un terme que s'utilitza per descriure la càrrega de treball de les persones que tenen una feina remunerada, però que també són responsables de dur a terme quantitats significatives de treball domèstic no remunerat.^[1]^[2] En les parelles heterosexuals, on els dos membres tenen llocs de treball remunerats, sovint les dones passen molt més temps que els homes en tasques familiars com la cura dels fills o de familiars malalts. Aquest resultat està determinat en gran part pels rols de gènere tradicionals que han estat acceptats per la societat al llarg del temps. Les limitacions del mercat de treball també tenen un paper important a l'hora de determinar qui fa la major part del treball no remunerat.

La doble presència, en opinió de la sociòloga italiana Laura Balbo, que va utilitzar el terme per primer cop el 1978 en un article, és un fenomen que sorgeix en la modernitat tardana, i és per això un fenomen típic d'una societat basada en un capitalisme industrial, en el qual es dona una rígida separació d'espais, activitats i gèneres.^[3]

↑ Phyllis Moen. Working Parents. University of Wisconsin Press, 1989, p. 4. ISBN 9780299121044.
↑ «SPRL - Doble presència». Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 8 maig 2018].
↑ Balbo, Laura «La doble presencia» (en castellà). Dialnet, 1994.

[Working_Parents-1] Phyllis Moen. Working Parents. University of Wisconsin Press, 1989, p. 4. ISBN 9780299121044.

[2] «SPRL - Doble presència». Arxivat de l'original el 2018-05-09. [Consulta: 8 maig 2018].

[3] Balbo, Laura «La doble presencia» (en castellà). Dialnet, 1994.

[1]

[2]

[3]